Després d'una llarga temporada de desconnexió, avui torno a escriure. Ara fa gairebé un any que estava esperant que arribés la Candela, la nostra tercera filla. Després de 42 setmanes de relació fusional, gaudint del vincle que es va iniciar en el meu ventre, va arribar el moment de retrobar-nos d'una manera diferent, de coneixe'ns, d'escalfar-nos, d'estimar-nos. La Candela m'ha fet recordar del que són les nits sense dormir, que amb 24 hores al dia no n'hi ha prou i que l'amor d'una mare vers els seus fills és incondicional. Ella m'ha concedit el privilegi de trobar-me, als quaranta, una altra vegada al prinicipi del camí del maternatge. La seva arribada ha estat una oportunitat de conectar amb el més profund, autèntic i genuí de la meva feminitat. M'ha recordat que una mare que sent el seu fill plorar, no pot sentir cap altra cosa i que la Llei de la gravetat és certa i hem d'aprendre a acceptar-la... però que malgrat les empremtes i algunes cicatrius que queden després de tres parts, no hi ha bellesa més autèntica que la d'una dona sàvia capaç de créixer a nivell personal i espiritual gaudint de la criança dels seus fills.
Conciliar la vida professional amb la criança de tres filles, entre les quals un nadó no és fàcil. En endavant, intentaré tornar a escriure i compartir algunes reflexions, des de la perspectiva que la meva professió i experiència vital em permetin. Tant de bò pugui aportar coses bones i positives a les vostres vides. Això és el que dóna sentit i transcendència a la meva vocació, que tinc la sort d'haver convertit en la meva forma de vida.
Fins aviat!
Marta Giménez
Psicòloga i Homeòpata
Hoy vuelvo a escribir tras una larga temporada de desconexión. Hace casi un año que estaba esperando la llegada de Candela, nuestra tercera hija. Tras casi 42 semanas de relación fusional disfrutando del vínculo que se inició en mi vientre, llegó el momento de reencontrarnos de una forma diferente, de conocernos, de darnos calor, de amarnos. Candela me ha recordado lo que son las noches sin dormir, que las 24 horas del día no son suficientes y que el amor de un madre hacia sus hijos es incondicional. Ella me ha concedido el privilegio de encontrarme, a los cuarenta, de nuevo al principio del camino del maternaje. Su llegada ha sido una nueva oportunidad para conectar con lo más profundo, auténtico y genuino de mi feminidad. Me ha recordado que una madre que oye a su hijo llorar no puede escuchar nada más y que la Ley de la gravedad existe, solo que hay que aprender a aceptarla... pero que a pesar de las huellas y alguna que otra cicatriz que quedan tras tres partos, no hay belleza más auténtica que la de una mujer sabia capaz de crecer a nivel personal y espiritual disfrutando de la crianza de sus hijos.
Conciliar lo profesional con la crianza de tres hijas, entre las cuales un bebé no es fácil. A partir de hoy, trataré de volver a escribir y compartir algunas reflexiones desde el punto de vista que mi profesión y mi experiencia vital me permitan. Ojalá pueda aportar algo bueno y positivo a vuestras vidas. Eso es lo que dá sentido y trascendencia a mi vocación, que por suerte, he podido convertir en mi modo de vida.
Hasta pronto!
Marta Giménez
Psicòloga i Homeòpata